EGO / NÉMESIS
Ego, Némesis és el debut de Borràs Studio: un cos d’obra que reflexiona sobre el conflicte interior i la transformació emocional, amb peces concebudes com a obres artístiques. Parteix de la concepció de la teva pròpia existència com a enemic i dona forma a una batalla interior on la ment es converteix en territori hostil, una guerra de la qual no pots fugir perquè no la lliures contra ningú més que tu. És un univers narratiu de deu dissenys dividits en tres arcs, on cada look pren forma com un personatge que encarna una emoció del viatge: el trauma, la melancolia, l’autosabotatge, la vulnerabilitat, la paranoia.
Arcs narratius
Arc I · Introspecció (Trauma, Midnight Tears)
Connexió amb un mateix, conversa amb el subconscient, coneixença i desemmascarament de les ferides originals i tracte amb el dolor propi. El començament de la col·lecció es treballa com una experiència ritual amb les expressions més profundes del subconscient, que donen forma a les expressions més superficials des de l'ombra: trauma, melancolia, solitud i autosabotatge.
Arc II · Confrontació amb la realitat (Asylum)
Xoc amb el món exterior, desconnexió de la pròpia ment. Existència vulnerable sota vigilància i en evasió.
Arc III · Percepció distorsionada (Found in the Shadows, Glimpse of a Nurse)
Dissociació de la realitat, amenaça, persecució perpètua i paranoia. El món intern i l'extern xoquen fragmentant la percepció del que és real o il·lusió.
Procés creatiu
El projecte s'inicia amb una anàlisi introspectiva, seguida d'una recerca transversal en moda i altres disciplines creatives. Vaig desenvolupar mostres tèxtils a través de tècniques experimentals de tenyit, manipulació i estampació, que posteriorment vaig combinar en propostes de disseny basades en collage.
A partir d'aquest procés vaig identificar diversos estats o etapes emocionals que esdevindrien els pilars conceptuals de cada look, connectats per una narrativa que reflecteix un viatge interior, del trauma a la distorsió emocional.
Vaig crear moodboards que exploraven idees abstractes amb símbols, textures i referències artístiques, especialment del surrealisme pictòric, que es van convertir en la base de cada disseny.
La meva manera de treballar fusiona els meus orígens en el 3D amb mètodes manuals de prototipatge i confecció: itero processos de patronatge digital, complementats amb moulage i confecció física, per desenvolupar peces híbrides on les dues disciplines es necessiten mútuament.
El color juga un paper narratiu essencial al llarg de la col·lecció. La paleta està dominada pels negres profunds, que actuen com a metàfora del buit, el pes i la introspecció. Els tons contrastats apareixen de manera estratègica: el carmí evoca el dolor i la violència; el gris parla d'insensibilitat i desconnexió; mentre que el blau i l'or emergeixen de forma breu com a símbols de malenconia, esperança i transcendència.